Literatura / Política / Ressenyes
L’estiu passat em va caure a les mans La sonrisa de Mandela, de John Carlin. Una mica com passa amb la majoria de llibres que llegeixes, que els tries a la babalà mentre no fas una recerca específica o et documentes per a una novel·la pròpia. Més tard vaig llegir una obra que el complementa de forma magnífica, Mandela i el general. En aquesta segona...
Llegir més
Literatura
Em vaig assabentar de la mort d’Àlex Susanna l’endemà que es produís a través del seu amic fraternal Marcel Riera. Un whatsapp breu en què es confirmaven els pitjors pronòstics de fa mesos. Vaig tenir la sort de conèixer Susanna en persona gràcies als premis Vila de Martorell. Ell n’era el president i jo, un dels membres. La deliberació del primer any va ser convulsa....
Llegir més
Literatura
Sovint les preguntes més òbvies són les més difícils de respondre. Ens amenacen des d’un què o un per què. Què és la poesia? Per què n’escrius? Són preguntes que van al moll de l’os i que, per tant, evitem respondre i tendim a sepultar sota tones de xarrameca. Per què escriure aquesta novel·la sobre Einstein? La idea va venir arran de la sorpresa que...
Llegir més
Algú va dir que l’estil és l’home. Si això fos veritat, l’escriptura de Jordi Benavente (JB) es podria definir com a nerviosa, riallera, amb barba, vestida amb roba sense marques visibles i que, quan no corre, fendeix l’aire amb bicicleta, a vegades deixant una estela en forma de fill a la cadireta de darrere. Benavente de petit devia ser un belluguet; ara és un argent...
Llegir més
Literatura / Martorell / Presentacions / Ressenyes
Presentem a la Biblioteca Martorell el llibre Vertical (Edicions 62, 2018) de Teresa Pascual. Tant el presentador, el poeta Ricard Garcia, com l’autora fan gala d’un nivell intel·lectual superior a la mitjana. Estem tan acostumats a la xerrameca i a la mitjania que s’agraeix un diàleg d’alçada. Quan tanco l’acte, el primer que faig és plànyer-me per la desconnexió entre els diferents territoris de parla...
Llegir més
El compositor nord-americà, artista de ràdio i escriptor Dale Wimbrow (1895-1954) és recordat sobretot pel poema “El paio del vidre”. El vidre és el que té qualsevol mirall i el poema aborda d’una manera molt entenedora la necessitat de ser honest amb un mateix, ja que l’home del mirall ens acompanya cada dia de la nostra vida. L’he traduït en versos parells (octosíl·labs, decasíl·labs i...
Llegir més
“Invicte: L’Inexpugnable”, de William Earnst Henley (1849-1903) [Versió del poema “Invictus”] Des de la nit que m’embolcalla, negra com una mina que creués el món, als improbables deus he d’agrair que resti inexpugnable la meva ànima. Quan m’han urpat terribles circumstàncies no m’ha sentit ningú gemir o cridar. Sota les patacades de l’atzar el meu cap ha sagnat,...
Llegir més
“Si”, de Rudyard Kipling Si mantens el cap fred quan al voltant Tothom el perd i a més te’n fan culpable, Si confies en tu quan tots en dubten, Però permets també que et qüestionin; Si esperes i no et canses d’esperar, Si t’enganyen i no respons amb trampes, Si t’odien i tu no et permets l’odi, Ni fas...
Llegir més
Hi ha escriptors torrencials, escriptors que s’escriuen a sobre, com se sol dir de forma col·loquial, i que necessiten publicar de forma gairebé compulsiva. I n’hi ha d’altres, en canvi, que descobreixen la seva vocació de forma més tardana, que treballen intensament quan la descobreixen i que, quan irrompen en el món literari, ho fan de forma fulgurant. És aquest el cas de Jesús Lana...
Llegir més
A cal Twitter, fa uns dies, SEAT Ibiza s’hi va convertir en tendència. (Allò que els amants dels anglicismes innecessaris en diuen TT o trending topic.) Resulta que n’han tret la cinquena generació. La cinquena! Els que tenim alguns anys encara recordem aquells anuncis amb la música de “People from Ibiza”. Pensem en aquella cançó i ens ve al cap Locomía, muscleres gegants en uns...
Llegir més