Ressenyes


Literatura / Martorell / Ressenyes

Algú va dir que l’estil és l’home. Si això fos veritat, l’escriptura de Jordi Benavente (JB) es podria definir com a nerviosa, riallera, amb barba, vestida amb roba sense marques visibles i que, quan no corre, fendeix l’aire amb bicicleta, a vegades deixant una estela en forma de fill a la cadireta de darrere. Benavente de petit devia ser un belluguet; ara és un argent...

Llegir més


L'autora, el presentador i el regidor de Cultura de Martorell. Foto: Jaume Monés Literatura / Martorell / Presentacions / Ressenyes

Presentem a la Biblioteca Martorell el llibre Vertical (Edicions 62, 2018) de Teresa Pascual. Tant el presentador, el poeta Ricard Garcia, com l’autora fan gala d’un nivell intel·lectual superior a la mitjana. Estem tan acostumats a la xerrameca i a la mitjania que s’agraeix un diàleg d’alçada. Quan tanco l’acte, el primer que faig és plànyer-me per la desconnexió entre els diferents territoris de parla...

Llegir més


Literatura / Martorell / Ressenyes

Hi ha escriptors torrencials, escriptors que s’escriuen a sobre, com se sol dir de forma col·loquial, i que necessiten publicar de forma gairebé compulsiva. I n’hi ha d’altres, en canvi, que descobreixen la seva vocació de forma més tardana, que treballen intensament quan la descobreixen i que, quan irrompen en el món literari, ho fan de forma fulgurant. És aquest el cas de Jesús Lana...

Llegir més


Literatura / Martorell / Poemes / Ressenyes

Afonia és el primer recull de poemes publicat per Núria Domènech i Amador (Martorell, 1987), però no pas el seu primer llibre poètic, atès que el 2011 ja va guanyar un premi Vila de Martorell local amb Programari lliure, que no va sortir en paper. Ara, amb Afonia, Núria Domènech s’estrena en el món de l’edició amb Viena gràcies a al Premi de Poesia Martí...

Llegir més


Literatura / Ressenyes

¡Adelante!, de Charles Bukowski. Visor, Madrid, 2007, 331 p. Estos poemas póstumos del escritor americano no hacen variar un ápice el concepto que se tenía de él. Su poesía es a la literatura lo que el Potro de Vallecas a la técnica boxística: casi el grado cero de elaboración. Como explica Eduardo Moga en Poemas de la última noche de la Tierra, la elipsis es...

Llegir més


Llengua / Política / Ressenyes

El caixa o faixa de la cultura catalana: El preu de ser catalans, de Patrícia Gabancho. Meteora, Barcelona, 2007, 244 p., 18 € Aquest títol que s’ha enfilat al número 1 en vendes de no-ficció en català es postula també amb força com a supervendes per a la diada de Sant Jordi que està a punt de caure’ns novament a sobre. El subtítol apocalíptic ja dóna...

Llegir més


Literatura / Ressenyes

Fatiga de materiales, de Gonzalo Escarpa. Ediciones Trashumantes, Valencia, 2006, 123 p., 12 € Por increíble que parezca, éste es el primer libro de Gonzalo Escarpa (Madrid, 1977). Increíble porque el autor ha colaborado en numerosas revistas electrónicas (Los noveles, Cabra sola, etc.) y su implicación en actividades artísticas es conocida, pues dirige la revista Fósforo, el boletín www.circodepulgas.net y coordina el Centro de Poesía...

Llegir més


Ressenyes

El doctor Freud y los los nervios del alma, de Remo Bodei El doctor Freud y los nervios del alma (Pre-Textos, 2004, 111 pág.) es un breve libro en que la sicoanalista Cecilia Albarella conversa con el catedrático de filosofía Remo Bodei sobre la vigencia del psicoanálisis y las relaciones de esta disciplina con la sociedad y con la filosofía, para acabar en una tercera...

Llegir més


Elegía para un americano, de Siri Hustvedt Ressenyes

Elegía para un americano, de Siri Hustvedt. Anagrama, Barcelona, 2009, 388 p., 19,5 € “Durante toda su vida mi padre repartió su cariño a manos llenas entre los oprimidos, los deformes, los desafortunados y los merecedores de lástima. Nunca juzgó a quienes se encontraban impotentes. Ésa fue su grandeza y también su suplicio”. p. 58 La cuarta novela de Siri Hustvedt es de las que...

Llegir més


Literatura / Ressenyes

El Baño de la Cava, d’Alfonso Ruiz de Aguirre. Algaida, Sevilla, 2001. XX Premi Felipe Trigo. Quan es tracta d’escriure una novel·la, com en gairebé totes les coses de la vida, hi ha, com a mínim, dos camins: el de l’autocomplaença i el del risc. Fent una cita del Pascual Duarte de CJC, podríem dir que hi ha el camí de les flors i el...

Llegir més



Page 1 of 212