Alfonso Ruiz de Aguirre, Isabel no se rinde, Acumán, Toledo, 2005. Aquesta no serà una ressenya objectiva. Primer, perquè no n’hi ha, de ressenyes objectives. Segon, perquè el talent narratiu de Ruiz de Aguirre podria aconseguir que llegíssim el manual d’una rentadora, si ell el redactés. Tercer, perquè Ruiz de Aguirre m’ha prologat un llibre. De manera que seré declaradament parcial i partidari de...
Llegir més
Literatura
Literatura
[Per tastar el llibre, segueix aquest enllaç.] Fa uns sis anys, una mica després que el Barça guanyés per segon cop la màxima competició europea de clubs, la Lliga de Campions, quatre escriptors ens vam ajuntar a casa de l’Armando Luigi per parlar de parir un llibre conjunt. Érem l’esmentat autor a més de Luis Fernández Zaurín, Juan Pablo Caja i jo mateix. D’aquella nit...
Llegir més
Literatura
Estrena literària de Sergi Corral La de Sergi Corral és una d’aquelles vocacions per l’escriptura tardanes i definitives. Tardanes perquè vivia amagada durant molt de temps fins que un fet que ara no ve a tomb la féu sortir a la superfície. I definitiva perquè s’intueix que l’autor ja mai no deixarà d’escriure. Aquest tipus de crides, de vocacions, em fan pensar en els versos...
Llegir més
Literatura
Idees per anar més enllà del m’agrada/no m’agrada Contingut – És versemblant? Em crec el que m’expliquen dintre del marc de ficció que crea el narrador? – És massa estàtic, no avança? – Està ben ambientat? Cal ambientar-lo? – S’incorre en tòpics suats? – Hi ha coherència entre els paràgrafs? – Caiem en el National Geographic? – L’autor comença a opinar en comptes de...
Llegir més
Primera observació: hi ha un guionet (-) i un guió (—). Tenen una llargada diferent i usos també diferents. Quan escrivim diàlegs, no hem de fer servir el primer, sinó el segon. Per escriure el guió, que no té cap tecla assignada, tenim dues opcions a l’abast. La primera, anar a Inserir / Símbol i buscar el guió (que és el doble de llarg que...
Llegir més
Literatura
Per què ‘365 acudits per a indepes’? Vigília de Sant Jordi de 2014. Tard, però a temps, faig amb cotxe cap a la festa de La Llança d’Òmnium Cultural, a la ronda de Sant Antoni. Allà hi ha la fàbrica Moritz i m’endinso escales avall en un cau ombrívol i acollidor on no havia estat mai. El primer que faig és saludar la Carmen Pérez,...
Llegir més