Era tan fàcil que passés que, al final, ha passat. Aquell costat nostre que fantasieja amb les catàstrofes, ja hi havia pensat algun cop al capdamunt de la Rambla. “Això està tan atapeït… Si algú amb un camió volgués fer mal, ho tindria tan fàcil”. El mateix pensament de destrucció et venia al cap al Portal de l’Àngel. Aquell atapeïment humà que ens envolta i...
Llegir més
Avui he llegit amb més estupor que sorpresa l’article d’Isabel Coixet “Una visión naíf del referéndum” publicat al diari ‘El País’ (19.07.2017), peça que ha aixecat una polseguera notable. Doncs bé: encara que l’independentisme recent s’ha caracteritzat per ser més propositiu que reactiu, comentaré alguns aspectes de l’article de la cineasta, ja que crec que no són prou acurats o que admeten matisos. Seguiu llegint...
Llegir més
En aquest article, amb amenitat i rigor, Ramon Folch explica quin és l’origen de la unitat de longitud coneguda com a metre. Als que tenim una certa edat fins i tot ens sona allò de la barra feta de platí i iridi que gairebé ni es dilatava ni es contreia. Una barra que es guardava a París i que, com que a penes canviava de...
Llegir més
Hi ha escriptors torrencials, escriptors que s’escriuen a sobre, com se sol dir de forma col·loquial, i que necessiten publicar de forma gairebé compulsiva. I n’hi ha d’altres, en canvi, que descobreixen la seva vocació de forma més tardana, que treballen intensament quan la descobreixen i que, quan irrompen en el món literari, ho fan de forma fulgurant. És aquest el cas de Jesús Lana...
Llegir més
Fa molts anys vaig llegir en un tebeo una història que no vaig entendre. Hi havia tot d’estudiants en una aula i el professor preguntava al típic mal alumne el nom d’un mineral que sostenia a la mà. L’estudiant fa amb timidesa: “La piedra”. En sentir la pífia, un bon samarità li vol donar un cop de mà i xiuxiueja: “Basalto”. (Explico l’acudit en castellà...
Llegir més
A cal Twitter, fa uns dies, SEAT Ibiza s’hi va convertir en tendència. (Allò que els amants dels anglicismes innecessaris en diuen TT o trending topic.) Resulta que n’han tret la cinquena generació. La cinquena! Els que tenim alguns anys encara recordem aquells anuncis amb la música de “People from Ibiza”. Pensem en aquella cançó i ens ve al cap Locomía, muscleres gegants en uns...
Llegir més
Afonia és el primer recull de poemes publicat per Núria Domènech i Amador (Martorell, 1987), però no pas el seu primer llibre poètic, atès que el 2011 ja va guanyar un premi Vila de Martorell local amb Programari lliure, que no va sortir en paper. Ara, amb Afonia, Núria Domènech s’estrena en el món de l’edició amb Viena gràcies a al Premi de Poesia Martí...
Llegir més
Hi havia una vegada una nena que vivia a Martorell i que, per culpa del que li deien alguns amics del col·le, començava a dubtar si els Reis Mags existien o no. No és que ella en tingués cap prova, és clar. Però tenia la mosca rere l’orella per culpa de rumors sense fonament que escampaven alguns nois descreguts i que volien ser com els...
Llegir més
Els Reis d’Orient emprenen el camí cap al portal. Una estrella els fa de guia mentre avancen cavalcant. Els tres Reis vénen de lluny i els camells estan cansats. Però quan veuen Betlem, encara apressen el pas. A l’establia, els pastors porten a Jesús regals que Maria i sant Josep desen a prop del nounat. La negra nit de l’hivern tot d’una s’ha il·luminat: en...
Llegir més
Els dies abans m’ensumava que la del 10 de juliol seria la mare de totes les manis, i la veritat és que em vaig equivocar per poc. Perquè va aplegar menys gent que la de 2003, la del “No a la guerra”, però en qualsevol cas va ser un èxit clamorós, esclatant, rotund. Però més important que la xifra definitiva d’assistents en aquesta jornada (1,1...
Llegir més