“El camí que no vaig agafar”, de Robert Frost (1874-1963) Traducció de “The Road Not Taken” Dos camins divergien al bosc groc i, ho sento, no podia emprendre els dos. Vaig aturar el viatge llargament, mirant-ne un, allà a la llunyania, fins que es perdia entre el sotabosc. Després vaig prendre l’altre, delitós, i que potser em...
Llegir més
Elizabeth Bishop (1911-1979) Versió en català de “An art” És fàcil dominar l’art de la pèrdua: tantes coses hi són propenses que, quan les perds, no suposa cap desastre. Perd coses cada dia. No t’espantis: perd claus de casa i malgasta hores. És fàcil dominar l’art de la pèrdua. Practica a perdre més enllà i més...
Llegir més
“Si”, de Rudyard Kipling Si mantens el cap fred quan al voltant Tothom el perd i a més te’n fan culpable, Si confies en tu quan tots en dubten, Però permets també que et qüestionin; Si esperes i no et canses d’esperar, Si t’enganyen i no respons amb trampes, Si t’odien i tu no et permets l’odi, Ni fas...
Llegir més
Jo em pensava que eren com els unicorns, però resulta que eren com els dinosaures. Només calia un impacte brutal que els esborrés del mapa. Els indecisos sí que van existir, fins que van desaparèixer. Existien fins que, per aquestes coses del procés, el decantament ha estat definitiu i m’imagino que irreversible, si no és que algú es molesta a clonar-los i ressuscitar-los. Ara que...
Llegir més
Tornem a reunir-nos la vigília d’un 11 de setembre per commemorar una derrota. Una desfeta militar que va comportar el final del sistema de llibertats catalanes recollides en les constitucions des del segle XIII. L’11 de setembre de 1714, després d’un setge de més d’un any i de la resistència desesperada de Barcelona a un atac final, la ciutat es va rendir a l’exèrcit borbònic...
Llegir més
Era tan fàcil que passés que, al final, ha passat. Aquell costat nostre que fantasieja amb les catàstrofes, ja hi havia pensat algun cop al capdamunt de la Rambla. “Això està tan atapeït… Si algú amb un camió volgués fer mal, ho tindria tan fàcil”. El mateix pensament de destrucció et venia al cap al Portal de l’Àngel. Aquell atapeïment humà que ens envolta i...
Llegir més
Avui he llegit amb més estupor que sorpresa l’article d’Isabel Coixet “Una visión naíf del referéndum” publicat al diari ‘El País’ (19.07.2017), peça que ha aixecat una polseguera notable. Doncs bé: encara que l’independentisme recent s’ha caracteritzat per ser més propositiu que reactiu, comentaré alguns aspectes de l’article de la cineasta, ja que crec que no són prou acurats o que admeten matisos. Seguiu llegint...
Llegir més
En aquest article, amb amenitat i rigor, Ramon Folch explica quin és l’origen de la unitat de longitud coneguda com a metre. Als que tenim una certa edat fins i tot ens sona allò de la barra feta de platí i iridi que gairebé ni es dilatava ni es contreia. Una barra que es guardava a París i que, com que a penes canviava de...
Llegir més
Hi ha escriptors torrencials, escriptors que s’escriuen a sobre, com se sol dir de forma col·loquial, i que necessiten publicar de forma gairebé compulsiva. I n’hi ha d’altres, en canvi, que descobreixen la seva vocació de forma més tardana, que treballen intensament quan la descobreixen i que, quan irrompen en el món literari, ho fan de forma fulgurant. És aquest el cas de Jesús Lana...
Llegir més
Fa molts anys vaig llegir en un tebeo una història que no vaig entendre. Hi havia tot d’estudiants en una aula i el professor preguntava al típic mal alumne el nom d’un mineral que sostenia a la mà. L’estudiant fa amb timidesa: “La piedra”. En sentir la pífia, un bon samarità li vol donar un cop de mà i xiuxiueja: “Basalto”. (Explico l’acudit en castellà...
Llegir més