El nom del gos
Uncategorized
06 des. 2024

El nom del gos

A gran part del domini del català, el “quadrúpede de la família dels cànids, espècie Canis familiaris, es coneix com a gos. El mateix Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB) que ens defineix així el millor amic de l’home ja ens avisa de seguida, però, que no rep aquest nom a tot arreu on es parla català, per bé que la forma és general al català septentrional, occidental,...

Llegir més

Socialitzar (o “és possible que algú no nascut a Catalunya parli millor el català que algú que hi ha nascut”)
Llengua / Opinió
28 ag. 2024

Socialitzar (o “és possible que algú no nascut a Catalunya parli millor el català que algú que hi ha nascut”)

Ahir vaig parlar amb una parella d’uruguaians que viu a Catalunya fa 18 anys. Ell entén força el català; ella, menys. Tenen dues filles. Una, de 25 anys. L’altra en té 16. Em van explicar que la primera parla el català millor que la segona. “La gran el parla com tu”, em van dir. Com és això possible? Si la primera ni tan sols va...

Llegir més

Nelson Mandela, gran entre els grans
Literatura / Política / Ressenyes
22 ag. 2024

Nelson Mandela, gran entre els grans

L’estiu passat em va caure a les mans La sonrisa de Mandela, de John Carlin. Una mica com passa amb la majoria de llibres que llegeixes, que els tries a la babalà mentre no fas una recerca específica o et documentes per a una novel·la pròpia. Més tard vaig llegir una obra que el complementa de forma magnífica, Mandela i el general. En aquesta segona...

Llegir més

Villa Ephrussi de Rothschild
Llengua
17 ag. 2024

La bossa d’en Rutxil

El 30 de maig d’enguany vaig fer un tuit que va tenir molt d’èxit a X i que avui reprenc per enriquir-lo amb aportacions de diversos tuitaires: “Avui a una pagesa de Martorell (sí, pagesa i de Martorell) li he sentit a dir que no tenia “la bossa d’en Rutxil”. Ho heu sentit mai? Sabeu què vol dir aquesta expressió deliciosa?” La pagesa era, crec...

Llegir més

Breu evocació d’Àlex Susanna
Literatura
16 ag. 2024

Breu evocació d’Àlex Susanna

Em vaig assabentar de la mort d’Àlex Susanna l’endemà que es produís a través del seu amic fraternal Marcel Riera. Un whatsapp breu en què es confirmaven els pitjors pronòstics de fa mesos. Vaig tenir la sort de conèixer Susanna en persona gràcies als premis Vila de Martorell. Ell n’era el president i jo, un dels membres. La deliberació del primer any va ser convulsa....

Llegir més

Per què un llibre com ‘Liquideu Einstein’?
Literatura
03 des. 2022

Per què un llibre com ‘Liquideu Einstein’?

Sovint les preguntes més òbvies són les més difícils de respondre. Ens amenacen des d’un què o un per què. Què és la poesia? Per què n’escrius? Són preguntes que van al moll de l’os i que, per tant, evitem respondre i tendim a sepultar sota tones de xarrameca. Per què escriure aquesta novel·la sobre Einstein? La idea va venir arran de la sorpresa que...

Llegir més

Martorell, Kentucky, Benavente
Literatura / Martorell / Ressenyes
11 set. 2021

Martorell, Kentucky, Benavente

Algú va dir que l’estil és l’home. Si això fos veritat, l’escriptura de Jordi Benavente (JB) es podria definir com a nerviosa, riallera, amb barba, vestida amb roba sense marques visibles i que, quan no corre, fendeix l’aire amb bicicleta, a vegades deixant una estela en forma de fill a la cadireta de darrere. Benavente de petit devia ser un belluguet; ara és un argent...

Llegir més

L'autora, el presentador i el regidor de Cultura de Martorell. Foto: Jaume Monés
Literatura / Martorell / Presentacions / Ressenyes
27 des. 2019

‘Vertical’, de Teresa Pascual

Presentem a la Biblioteca Martorell el llibre Vertical (Edicions 62, 2018) de Teresa Pascual. Tant el presentador, el poeta Ricard Garcia, com l’autora fan gala d’un nivell intel·lectual superior a la mitjana. Estem tan acostumats a la xerrameca i a la mitjania que s’agraeix un diàleg d’alçada. Quan tanco l’acte, el primer que faig és plànyer-me per la desconnexió entre els diferents territoris de parla...

Llegir més

El català no importa
Llengua / Opinió
19 abr. 2019

El català no importa

He trigat tant de temps a escriure a aquest article que n’hi ha almenys tres que se m’han avançat. Un és “El català no suma”, de Laura Marí. Un altre, el de Marta Rojals a Vilaweb, “Quan el català no toca”. Finalment, un tercer article també a El Matí, en aquest cas de Jesús Lana: “Que ens preneu per imbècils?”. Tots tres expressen el mateix...

Llegir més

Foto de Jordi Boladeras per Lluís Valcàrcel
Llengua
27 nov. 2018

Pompeu Fabra, l’ome que no volia la hac

El 21 de novembre, Jordi Boladeras i Sancho, tècnic de normalització lingüística, poeta i escriptor, va dictar la conferència “L’home que no volia la hac” al castell de Pallejà. Com que treballa a normalització lingüística, va escriure “l’home”, per bé que Fabra optava per una altra solució més dràstica: suprimir totes les hacs. Per això el títol de l’article és com és. Després de les...

Llegir més

“El paio del mirall”, de Dale Wimbrow
Literatura / Poemes / Traduccions
21 gen. 2018

“El paio del mirall”, de Dale Wimbrow

El compositor nord-americà, artista de ràdio i escriptor Dale Wimbrow (1895-1954) és recordat sobretot pel poema “El paio del vidre”. El vidre és el que té qualsevol mirall i el poema aborda d’una manera molt entenedora la necessitat de ser honest amb un mateix, ja que l’home del mirall ens acompanya cada dia de la nostra vida. L’he traduït en versos parells (octosíl·labs, decasíl·labs i...

Llegir més

Sergent John Singer: "Gasejat" (1918)
Calaix de sastre
01 des. 2017

“Dulce et decorum est”, de Wilfred Owen

      En nombrosos reculls de poemes, aquest consta com un dels preferits dels lectors en llengua anglesa, encara que paradoxalment té per títol unes paraules en llatí. L’expressió llatina del títol prové d’Horaci i, completa, diu dulce et decorum est pro patria mori, és a dir, “és dolç i apropiat morir per la pàtria”. El poeta en va escriure un primer esborrany l’any...

Llegir més

“Pensant”, de Walter D. Wintle
Poemes / Traduccions
28 nov. 2017

“Pensant”, de Walter D. Wintle

El poema “Pensant”, de Walter D. Wintle, té almenys dues peculiaritats. La primera té a veure amb el seu autor, ja que se’n sap ben poca cosa. Tan poca cosa que, de fet, la seva entrada a la Viquipèdia anglesa només recull el següent: que va viure entre finals del segle XIX i principis del XX. Per això fins i tot no és difícil que el poema s’atribueixi en...

Llegir més

“Invicte: L’Inexpugnable”, de William Earnst Henley (1849-1903)
Literatura / Poemes / Traduccions
23 nov. 2017

“Invicte: L’Inexpugnable”, de William Earnst Henley (1849-1903)

“Invicte: L’Inexpugnable”, de William Earnst Henley (1849-1903) [Versió del poema “Invictus”]             Des de la nit que m’embolcalla, negra com una mina que creués el món, als improbables deus he d’agrair que resti inexpugnable la meva ànima.   Quan m’han urpat terribles circumstàncies no m’ha sentit ningú gemir o cridar. Sota les patacades de l’atzar el meu cap ha sagnat,...

Llegir més

“Que no es podrà fer”, d’Edgar Albert Guest
Poemes / Traduccions
21 nov. 2017

“Que no es podrà fer”, d’Edgar Albert Guest

Tot cercant poemes per al llibre que vindrà després del que trauré el mes de març, vaig topar ahir amb aquest “It Couldn’t Be Done”, d’Edgar A. Guest (1881-1959). M’hi va portar un altre de contingut semblant, “Thinking”, de Walter D. Wintle, que en alguns llocs s’atribueix equivocadament a Rudyard Kipling, i que certament té un aire de família amb “If”, que vaig traduir fa...

Llegir més

“El camí que no vaig agafar”, de Robert Frost
Poemes / Traduccions
16 nov. 2017

“El camí que no vaig agafar”, de Robert Frost

            “El camí que no vaig agafar”, de Robert Frost (1874-1963) Traducció de “The Road Not Taken”   Dos camins divergien al bosc groc i, ho sento, no podia emprendre els dos. Vaig aturar el viatge llargament, mirant-ne un, allà a la llunyania, fins que es perdia entre el sotabosc.   Després vaig prendre l’altre, delitós, i que potser em...

Llegir més

Poemes / Traduccions
13 nov. 2017

“Un art”, d’Elizabeth Bishop

            Elizabeth Bishop (1911-1979) Versió en català de “An art”   És fàcil dominar l’art de la pèrdua: tantes coses hi són propenses que, quan les perds, no suposa cap desastre.   Perd coses cada dia. No t’espantis: perd claus de casa i malgasta hores. És fàcil dominar l’art de la pèrdua.   Practica a perdre més enllà i més...

Llegir més

Page 1 of 512345