Estrena literària de Sergi Corral La de Sergi Corral és una d’aquelles vocacions per l’escriptura tardanes i definitives. Tardanes perquè vivia amagada durant molt de temps fins que un fet que ara no ve a tomb la féu sortir a la superfície. I definitiva perquè s’intueix que l’autor ja mai no deixarà d’escriure. Aquest tipus de crides, de vocacions, em fan pensar en els versos...
Llegir més
Idees per anar més enllà del m’agrada/no m’agrada Contingut – És versemblant? Em crec el que m’expliquen dintre del marc de ficció que crea el narrador? – És massa estàtic, no avança? – Està ben ambientat? Cal ambientar-lo? – S’incorre en tòpics suats? – Hi ha coherència entre els paràgrafs? – Caiem en el National Geographic? – L’autor comença a opinar en comptes de...
Llegir més
Primera observació: hi ha un guionet (-) i un guió (—). Tenen una llargada diferent i usos també diferents. Quan escrivim diàlegs, no hem de fer servir el primer, sinó el segon. Per escriure el guió, que no té cap tecla assignada, tenim dues opcions a l’abast. La primera, anar a Inserir / Símbol i buscar el guió (que és el doble de llarg que...
Llegir més
Per què ‘365 acudits per a indepes’? Vigília de Sant Jordi de 2014. Tard, però a temps, faig amb cotxe cap a la festa de La Llança d’Òmnium Cultural, a la ronda de Sant Antoni. Allà hi ha la fàbrica Moritz i m’endinso escales avall en un cau ombrívol i acollidor on no havia estat mai. El primer que faig és saludar la Carmen Pérez,...
Llegir més
Jordi Badia Perea (Sabadell, 1963) és el cap de premsa de l’Ajuntament de Martorell. Prèviament va ser director de comunicació del Futbol Club Barcelona. Col·labora a El País, El Punt-Avui, Nació Digital i El club de la mitja nit (Catalunya Ràdio). Els seus darrers llibres són Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya (Pagès, 2011) i Maria Closa (Arola, 2013) -Com sorgeix la...
Llegir més
No recordo gaires coses de quan era petit de veritat. Vull dir que n’hi ha que diuen que es recorden al llit de baranes cridant la mare i coses per l’estil. Jo, no. Un dels records més remots que tinc és de la llar d’infants de les teresianes de Bellvitge. Unes imatges borroses, difuses, potser reconstruïdes. Estic cavalcant en una cadira posada amb el respatller...
Llegir més
El emperrado corazón amora, de Juan Gelman. Tusquets, Barcelona, 2011, 296 p. El título del libro de Juan Gelman ya indica algunas constantes de su contenido. Por un lado, la inventiva verbal que llega a la creación de neologismos: “amora” o “entreshijo”. Por otro, una sonoridad que uno no sabe si tildar de cacofónica o eufónica. Así es todo el poemario: un equilibrio difícil. De...
Llegir més
Reseña El rector de Justin, de Louis Auchincloss. Libros del Asteroide, Barcelona, 2010 Louis Auchincloss (Lawrence, NY, 1917-Nueva York, 2010) fue abogado en Wall Street, y perteneció a la séptima generación de una familia de nobles escoceses llegados a Manhattan en 1803. Socio de un importante bufete hasta su jubilación y habitante del Upper East Side, las criaturas de sus novelas comparten el ambiente del...
Llegir més
La franqueza con la que aborda el sexo Un poco de sadomasoquismo y bondage por aquí, una mención a películas porno por allá, lesbianas, masturbaciones, felaciones, coitos… El abanico de prácticas sexuales es amplio en Murakami. Con sutileza, eso sí, pues las escenas en que se aluden son breves. En ocasiones, se mencionan pero no se escenifican. Pero es difícil no abrir al azar...
Llegir més