Blog


El dia que vaig portar en cotxe el Matthew Tree Reportatges

El passat divendres dia 6 d’octubre de 2006, a les 7 del vespre, el televisiu Matthew Tree va fer una xerrada-col·loqui a Esparreguera amb el títol “Viure en un país invisible”. L’acte, organitzat conjuntament pel Servei Local de Català d’Esparreguera (SLC) i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), va aplegar unes 80 persones a l’edifici de Can Pasqual. El convidat va fer tard, com...

Llegir més


Jueves, cercanías Poemes

Poemes Non declinare più luna di marzo. SANDRO PENNA Ando sobre rastrojos de difuntos, y sin calor de nadie y sin consuelo voy de mi corazón a mis asuntos. MIGUEL HERNÁNDEZ He vuelto a ver los álamos dorados. ANTONIO MACHADO I Si yo dijera, por ejemplo, marzo, como quien dice abril, pero dijera marzo. Si yo fuera a decir el seis y en estas sin...

Llegir més


Llengua

En realitat, els espanyols tenen raó: el procés català cap a la independència s’ha vist catapultat per un sistema educatiu que ens ha rentat el cervell a Catalunya i d’uns mitjans de comunicació captius del nacionalisme que ens han oprimit i que no ens deixen pensar per nosaltres mateixos. Ens han adoctrinat. Ens han conduït cap al totalitarisme. És per la imposició d’aquest pensament únic...

Llegir més


Per què 365 acudits per a culers? Literatura

[Per tastar el llibre, segueix aquest enllaç.] Fa uns sis anys, una mica després que el Barça guanyés per segon cop la màxima competició europea de clubs, la Lliga de Campions, quatre escriptors ens vam ajuntar a casa de l’Armando Luigi per parlar de parir un llibre conjunt. Érem l’esmentat autor a més de Luis Fernández Zaurín, Juan Pablo Caja i jo mateix. D’aquella nit...

Llegir més


Pròleg a Pessigades, de Sergi Corral Literatura

Estrena literària de Sergi Corral La de Sergi Corral és una d’aquelles vocacions per l’escriptura tardanes i definitives. Tardanes perquè vivia amagada durant molt de temps fins que un fet que ara no ve a tomb la féu sortir a la superfície. I definitiva perquè s’intueix que l’autor ja mai no deixarà d’escriure. Aquest tipus de crides, de vocacions, em fan pensar en els versos...

Llegir més


Opinar sobre els textos dels companys Literatura

Idees per anar més enllà del m’agrada/no m’agrada   Contingut – És versemblant? Em crec el que m’expliquen dintre del marc de ficció que crea el narrador? – És massa estàtic, no avança? – Està ben ambientat? Cal ambientar-lo? – S’incorre en tòpics suats? – Hi ha coherència entre els paràgrafs? – Caiem en el National Geographic? – L’autor comença a opinar en comptes de...

Llegir més


Literatura

Primera observació: hi ha un guionet (-) i un guió (—). Tenen una llargada  diferent i usos també diferents. Quan escrivim diàlegs, no hem de fer servir el primer, sinó el segon. Per escriure el guió, que no té cap tecla assignada, tenim dues opcions a l’abast. La primera, anar a Inserir / Símbol i buscar el guió (que és el doble de llarg que...

Llegir més


La culpa fou de l’Epidor Literatura

Per què ‘365 acudits per a indepes’? Vigília de Sant Jordi de 2014. Tard, però a temps, faig amb cotxe cap a la festa de La Llança d’Òmnium Cultural, a la ronda de Sant Antoni. Allà hi ha la fàbrica Moritz i m’endinso escales avall en un cau ombrívol i acollidor on no havia estat mai. El primer que faig és saludar la Carmen Pérez,...

Llegir més


Jordi Badia: “Suñol creia que l’esport i el Barça podien ser un instrument educatiu molt potent i valuós” Entrevistes / Martorell

Jordi Badia Perea (Sabadell, 1963) és el cap de premsa de l’Ajuntament de Martorell. Prèviament va ser director de comunicació del Futbol Club Barcelona. Col·labora a El País, El Punt-Avui, Nació Digital i El club de la mitja nit (Catalunya Ràdio). Els seus darrers llibres són Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya (Pagès, 2011) i Maria Closa (Arola, 2013) -Com sorgeix la...

Llegir més


L’adult que se’ns està menjant de viu en viu Calaix de sastre

No recordo gaires coses de quan era petit de veritat. Vull dir que n’hi ha que diuen que es recorden al llit de baranes cridant la mare i coses per l’estil. Jo, no. Un dels records més remots que tinc és de la llar d’infants de les teresianes de Bellvitge. Unes imatges borroses, difuses, potser reconstruïdes. Estic cavalcant en una cadira posada amb el respatller...

Llegir més



Page 8 of 9« First...56789