Primera observació: hi ha un guionet (-) i un guió (—). Tenen una llargada  diferent i usos també diferents. Quan escrivim diàlegs, no hem de fer servir el primer, sinó el segon.

Per escriure el guió, que no té cap tecla assignada, tenim dues opcions a l’abast. La primera, anar a Inserir / Símbol i buscar el guió (que és el doble de llarg que el guionet). Una altra opció és automatitzar el procés i dir-li al processador de textos que cada cop que escrius dos guionets seguits (–) t’escrigui un guió (—).

Els guionets serveixen per unir els verbs als pronoms febles (sentir-se, dir-li, etc.) i per fer llistes de compres:

• – ous
• – oli
• – llet desnatada

Però no per als diàlegs!

Dit això, veiem-ne alguns exemples d’ús.

 

Exemple 1

—Ei, Miquel. Com va això? —va preguntar la Maria.

La Marta va respondre:

—Força bé, nano.

 

Exemple 2

—Ei, Miquel. Com va això? —va preguntar la Maria—. Que no havies de ser a classe?

—Ha ha! Mira que ets mala persona.

 

Exemple 3

—Tinc por. —I encara va afegir:— No sé on anar.

 

Exemple 4

—Bé —vaig dir tallant la possible pregunta d’en Ben—, perdoni que l’hàgim molestada, senyora Mulligan.

 

Exemple 5

—Tinc por —la mirava fixament.

 

Alguns exemples són del Manual d’estil: la redacció i l’edició de textos. Josep M. Mestres [et al.], Associació de Mestres Rosa Sensat : Publicacions i Edicions de la Universitat de Bacelona :UPF, 2007. p. 226-235