El compositor nord-americà, artista de ràdio i escriptor Dale Wimbrow (1895-1954) és recordat sobretot pel poema “El paio del vidre”. El vidre és el que té qualsevol mirall i el poema aborda d’una manera molt entenedora la necessitat de ser honest amb un mateix, ja que l’home del mirall ens acompanya cada dia de la nostra vida. L’he traduït en versos parells (octosíl·labs, decasíl·labs i...
Llegir més
En nombrosos reculls de poemes, aquest consta com un dels preferits dels lectors en llengua anglesa, encara que paradoxalment té per títol unes paraules en llatí. L’expressió llatina del títol prové d’Horaci i, completa, diu dulce et decorum est pro patria mori, és a dir, “és dolç i apropiat morir per la pàtria”. El poeta en va escriure un primer esborrany l’any...
Llegir més
El poema “Pensant”, de Walter D. Wintle, té almenys dues peculiaritats. La primera té a veure amb el seu autor, ja que se’n sap ben poca cosa. Tan poca cosa que, de fet, la seva entrada a la Viquipèdia anglesa només recull el següent: que va viure entre finals del segle XIX i principis del XX. Per això fins i tot no és difícil que el poema s’atribueixi en...
Llegir més
“Invicte: L’Inexpugnable”, de William Earnst Henley (1849-1903) [Versió del poema “Invictus”] Des de la nit que m’embolcalla, negra com una mina que creués el món, als improbables deus he d’agrair que resti inexpugnable la meva ànima. Quan m’han urpat terribles circumstàncies no m’ha sentit ningú gemir o cridar. Sota les patacades de l’atzar el meu cap ha sagnat,...
Llegir més
Tot cercant poemes per al llibre que vindrà després del que trauré el mes de març, vaig topar ahir amb aquest “It Couldn’t Be Done”, d’Edgar A. Guest (1881-1959). M’hi va portar un altre de contingut semblant, “Thinking”, de Walter D. Wintle, que en alguns llocs s’atribueix equivocadament a Rudyard Kipling, i que certament té un aire de família amb “If”, que vaig traduir fa...
Llegir més
“El camí que no vaig agafar”, de Robert Frost (1874-1963) Traducció de “The Road Not Taken” Dos camins divergien al bosc groc i, ho sento, no podia emprendre els dos. Vaig aturar el viatge llargament, mirant-ne un, allà a la llunyania, fins que es perdia entre el sotabosc. Després vaig prendre l’altre, delitós, i que potser em...
Llegir més
Elizabeth Bishop (1911-1979) Versió en català de “An art” És fàcil dominar l’art de la pèrdua: tantes coses hi són propenses que, quan les perds, no suposa cap desastre. Perd coses cada dia. No t’espantis: perd claus de casa i malgasta hores. És fàcil dominar l’art de la pèrdua. Practica a perdre més enllà i més...
Llegir més
“Si”, de Rudyard Kipling Si mantens el cap fred quan al voltant Tothom el perd i a més te’n fan culpable, Si confies en tu quan tots en dubten, Però permets també que et qüestionin; Si esperes i no et canses d’esperar, Si t’enganyen i no respons amb trampes, Si t’odien i tu no et permets l’odi, Ni fas...
Llegir més
Jo em pensava que eren com els unicorns, però resulta que eren com els dinosaures. Només calia un impacte brutal que els esborrés del mapa. Els indecisos sí que van existir, fins que van desaparèixer. Existien fins que, per aquestes coses del procés, el decantament ha estat definitiu i m’imagino que irreversible, si no és que algú es molesta a clonar-los i ressuscitar-los. Ara que...
Llegir més
Tornem a reunir-nos la vigília d’un 11 de setembre per commemorar una derrota. Una desfeta militar que va comportar el final del sistema de llibertats catalanes recollides en les constitucions des del segle XIII. L’11 de setembre de 1714, després d’un setge de més d’un any i de la resistència desesperada de Barcelona a un atac final, la ciutat es va rendir a l’exèrcit borbònic...
Llegir més