Llengua / Martorell
Diumenge passat, 30 de setembre, va traspassar Teresa Amat, nascuda a la Torre de Santa Llúcia de Martorell el 1950. Va viure els últims anys de la seva vida al carrer de Sant Lluís, amb vistes a la seva casa natal, però amb un entorn prou modificat pel pas del temps i dels homes. Responsable del Servei Local de Català Amat va treballar primer a...
Llegir més
Llengua / Opinió
Ahir vaig parlar amb una parella d’uruguaians que viu a Catalunya fa 18 anys. Ell entén força el català; ella, menys. Tenen dues filles. Una, de 25 anys. L’altra en té 16. Em van explicar que la primera parla el català millor que la segona. “La gran el parla com tu”, em van dir. Com és això possible? Si la primera ni tan sols va...
Llegir més
Llengua
El 30 de maig d’enguany vaig fer un tuit que va tenir molt d’èxit a X i que avui reprenc per enriquir-lo amb aportacions de diversos tuitaires: “Avui a una pagesa de Martorell (sí, pagesa i de Martorell) li he sentit a dir que no tenia “la bossa d’en Rutxil”. Ho heu sentit mai? Sabeu què vol dir aquesta expressió deliciosa?” La pagesa era, crec...
Llegir més
Llengua / Opinió
He trigat tant de temps a escriure a aquest article que n’hi ha almenys tres que se m’han avançat. Un és “El català no suma”, de Laura Marí. Un altre, el de Marta Rojals a Vilaweb, “Quan el català no toca”. Finalment, un tercer article també a El Matí, en aquest cas de Jesús Lana: “Que ens preneu per imbècils?”. Tots tres expressen el mateix...
Llegir més
Llengua
El 21 de novembre, Jordi Boladeras i Sancho, tècnic de normalització lingüística, poeta i escriptor, va dictar la conferència “L’home que no volia la hac” al castell de Pallejà. Com que treballa a normalització lingüística, va escriure “l’home”, per bé que Fabra optava per una altra solució més dràstica: suprimir totes les hacs. Per això el títol de l’article és com és. Després de les...
Llegir més
Tornem a reunir-nos la vigília d’un 11 de setembre per commemorar una derrota. Una desfeta militar que va comportar el final del sistema de llibertats catalanes recollides en les constitucions des del segle XIII. L’11 de setembre de 1714, després d’un setge de més d’un any i de la resistència desesperada de Barcelona a un atac final, la ciutat es va rendir a l’exèrcit borbònic...
Llegir més
En aquest article, amb amenitat i rigor, Ramon Folch explica quin és l’origen de la unitat de longitud coneguda com a metre. Als que tenim una certa edat fins i tot ens sona allò de la barra feta de platí i iridi que gairebé ni es dilatava ni es contreia. Una barra que es guardava a París i que, com que a penes canviava de...
Llegir més
Ara que s’acosten les festes nadalenques i ens recorden com són d’embafadores, potser és un bon moment per parlar-ne. Així les podrem afrontar amb garanties de reeixir-hi, si més no des del punt de vista lingüístic. Que la inseguretat de molts catalanoparlants arriba fins a extrems grotescos ho hem pogut tornar a comprovar durant les festes de Nadal passades. La primera prova n’és una expressió molt desafortunada...
Llegir més
Ara que ve Nadal, i sempre pensant a fer un bé a la societat, m’agradaria repetir un parell d’apunts lingüístics sobre mots controvertits que sovintegen en les converses d’aquests dies. (Per cert, que si hi ha canalla al voltant, prohibiu-los de totes totes que llegeixin aquest article, pel bé de la prolongació de la seva infantesa.) Un primer apunt és sobre el mot cagatió. Cagatió és...
Llegir més
El caixa o faixa de la cultura catalana: El preu de ser catalans, de Patrícia Gabancho. Meteora, Barcelona, 2007, 244 p., 18 € Aquest títol que s’ha enfilat al número 1 en vendes de no-ficció en català es postula també amb força com a supervendes per a la diada de Sant Jordi que està a punt de caure’ns novament a sobre. El subtítol apocalíptic ja dóna...
Llegir més