Em vaig assabentar de la mort d’Àlex Susanna l’endemà que es produís a través del seu amic fraternal Marcel Riera. Un whatsapp breu en què es confirmaven els pitjors pronòstics de fa mesos.

Vaig tenir la sort de conèixer Susanna en persona gràcies als premis Vila de Martorell. Ell n’era el president i jo, un dels membres. La deliberació del primer any va ser convulsa. Vam topar de seguida. Tinc la intuïció que ell, al final, es va deixar estovar. “Té molt de reble”, no parava de repetir respecte d’un llibre que al final es va imposar en la seva categoria. Jo defensava que no. Amb els anys, crec que li he de donar la raó. Més sap el diable per vell, etc.

Un any, després del lliurament dels premis, vam anar el jurat en pes i els guanyadors a un celler del carrer del Mur: El celler d’en Xavi. El Xavi es va desensonyar -estava a punt de tancar- i ens va servir uns embotits i uns vins excel·lents. A partir de llavors, es va establir aquesta litúrgia de lliurament de premis i pelegrinatge al Celler d’en Xavi. Perquè Àlex Susanna tenia un punt sibarita i de voler treure suc a la vida innegable. Rèiem, brindàvem, menjàvem, recitàvem, explicàvem anècdotes i facècies.

L’any 2020 li vaig presentar el seu dietari Paisatge amb figures a la Torre de les Hores. Un llibre que, a mi, em va ajudar molt. Em va desembussar, em va donar aire en un moment en què m’estava apartant de la lectura i l’escriptura. Em va evidenciar i recordar per què, millor o pitjor, llegim i escrivim: pel gaudi de l’activitat intel·lectual, de la lectura de bons autors per amarar-se’n, de l’escriptura humil de qui sap que el precedeixen grans autors i, malgrat tot, no renuncia a escriure una nota a peu de pàgina de la història de la literatura.

L’any passat encara vaig poder dinar amb ell i el Marcel Riera aquí a Martorell. Va ser un dinar tenyit d’una certa amargor per motius que ara no venen al cas. L’Àlex Susanna es va mostrar encara amb la seva proverbial loquacitat i amb tot de projectes i propostes entre mans, sempre amb ambició, sempre amb un punt de quixotisme.

Que la terra et sigui lleu, Àlex. Has gaudit i hem gaudit amb tu. La cultura catalana està de dol.