Ho sé: no és cap aniversari de l’Oulipo. Ni de Raymod Quenau. Anem sempre a toc d’aniversari i amb la superstició de les xifres rodones: 25 anys de tal, 50 anys d’en tal altre… Però em venia de gust. “Ara no es fa, però jo encara ho faria”, com va escriure aquell poeta que estimem tant des de l’adolescència (“I a la verge més jove / li vindrà llet al pit”). No l’enteníem del tot, no en sabíem res, teníem setze anys. I ens el sabíem de cor i l’estimàvem: “Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll”, “Com sé que es besa la besaré”…

En certa mesura li ho devia, a en Quenau. Vaig escriure l’entrada a la Viquipèdia dels seus Exercicis d’estil (molt incompleta: la podeu millorar) i em venia de gust escriure variacions d’un mateix text, encara que més aviat he escrit versions diferents d’una biografia tuitaire: la meva. N’he escrit 100 i les faré servir per a la meva biografia a la xarxa de microblogging. La intentaré canviar cada dia.

Quant als meus exercicis, la majoria segueixen el mestratge d’en Quenau. (Per cert, el seu llibre el podeu llegir aquí en l’original francès.) En altres casos he desestimat el model per diferents motius: em semblava que donaven poc joc, eren massa llargs, no m’han sortit bé… A canvi, n’hi he afegit d’altres de collita pròpia, recuperant una iniciativa de fa anys a l’aMartorell: les imitacions d’autors que vaig escriure als “Dimecres del camaleó”, un concurs en què el lector havia d’esbrinar a qui havia imitat.

Per cert, que encara no he explicat (o ho he fet d’una maners molt vaga) per què aquestes variacions: em venia de gust, li ho devia a Quenau… Però ja ho va escriure Unamuno: primer es van fer les coses; el seu perquè, més tard. Així que vaig començar a escriure aquests textos quan m’empaitaven a l’hora d’afaitar-me i tothora, com deia Gil de Biedma que l’empaitaven els poemes i no tenia més remei que escriure’ls. El cert és que volia escriure una cosa així “Avant d’aller conter fleurette / Aux belles âmes des damné’s”, com va cantar Brassens. Volia tornar a sentir-me escriptor de la forma en què m’hi sentia a 7è d’EGB, quan havíem de fer cal·ligrafia i deixava anar la imaginació. O com a 5è, quan vaig imitar El Lazarillo de Tormes en un conte. L’art per l’art. El joc pel joc. Gratia et amore.

En fi, heu-les aquí, al meu compte de Twitter, i en aquesta pàgina de tant en tant, a mesura que vagi publicant-les.

(Co)autor de 18 llibres. L’últim: ‘Herois indepes’, amb @jordicalvis(@cossetania). Escric a El Matí Digital, L’Illa dels Llibres, Núvol, El Ciervo… [Original. 1/100]

Escriptor i poeta. Pare i fill (però no esperit sant). Escric a El Matí Digital i a l’Illa dels Llibres. Tinc una filla i una altra. [Per partida doble. 2/100]

“Porque aunque todo esté muerto / yo aún estoy vivo y lo sé”. José Hierro [Sorprès. 3/100]