Diumenge passat, 30 de setembre, va traspassar Teresa Amat, nascuda a la Torre de Santa Llúcia de Martorell el 1950. Va viure els últims anys de la seva vida al carrer de Sant Lluís, amb vistes a la seva casa natal, però amb un entorn prou modificat pel pas del temps i dels homes.

Responsable del Servei Local de Català

Amat va treballar primer a l’empresa Riera Parellada. Més endavant, quan havia superat la trentena, es va llicenciar en Filologia Catalana i es va dedicar laboralment a l’ensenyament de català per a adults.

Va exercir de responsable del Servei Local de Català de Martorell, del Consorci per a la Normalització Lingüística, de 1989 a 2014. En aquell període va impulsar els cursos de català presencials i va portar a terme les primeres edicions del Voluntariat per la llengua. Així mateix, va dedicar esforços ingents a l’assessorament lingüístic. Va revisar milers de pàgines a empreses i particulars, però sobretot a l’administració local, per augmentar la qualitat lingüística dels seus textos en català. També es va dedicar a tasques de divulgació de la normativa tant a la ràdio com amb els butlletins anomenats Cinc cèntims que es difonien pels canals habituals previs a aquests temps marcats per Internet i les presses. Finalment, no es pot menystenir la seva aportació al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, ja que va ajudar a esmenar diversos termes erronis referits a Martorell que contenia aquesta obra.

Bloguera i escriptora

Un aspecte important en l’obra literària de Teresa Amat és que es va desplegar en part com a bloguera. Amb Les paraules i els dies (2002), va ser pionera en l’ús d’aquest mitjà per a l’expressió literària en català.

Pel que fa a l’articulisme, el va desenvolupar a mitjans digitals o en paper, com Paper de Vidre, Núvol o “El Quadren” d’El País.

Quant als llibres, Teresa Amat en va publicar tres: Castracions. Cinquanta anys de revolució cubana (Proa, 2009), un assaig crític amb el comunisme cubà; el recull de relats Tot ve que s’acaba (Viena, 2016), premiat amb el Vila de Martorell, i aquest mateix 2024, l’assaig El plaer de l’art. Josep Pla i els artistes (Ed. Sidillà), una obra ambiciosa i molt documentada que comenta les pàgines dedicades per l’escriptor empordanès a l’art i els artistes.

No cal oblidar la seva tasca com a patrona vitalícia de la Fundació Francesc Pujols, dintre de la qual tingué un paper cabdal a la comissió de publicacions.

Teresa Amat va consagrar la seva vida amb passió a la llengua i la literatura catalanes. En aquesta setmana de 1 d’octubre, mentre seguim xipollejant en el fang de les disputes polítiques caïnites, cal recordar el compromís insubornable de Teresa Amat amb la llengua pròpia del país, que és el nervi de la nació, seguint el mandat de l’abat Escarré de fer país i no política. Trobarem a faltar la seva veu sovint mordaç i mai condescendent.