Tornarem a ajuntar-nos la família, a menjar com si no existís demà i algun menut, a dalt d’una cadira el vers recitarà.   Però els forats que van quedant a taula, encara que els vulguem dissimular entre la xiscladissa de canalla, ningú no els omplirà.   Tornarem a cantar alguna nadala a tot estrop, bramant, desafinant, i un tió arraulit entre les mantes podrem atonyinar....

Llegir més