Després de 10 anys de projectes diversos per separat, Ramon Gasch i jo hem tornat a confluir a Gàngsters de Barcelona. Us en deixo la contraportada escrita per l’editorial i l’acompanyo, així mateix, amb la primera entrevista escrita que ens han fet. Gràcies, Pau Bonastre, per cedir-nos la portada i pàgines centrals de L’Informador de Martorell.

En una Barcelona cansada de viure sota el jou d’Alfons XIII, un grup d’activistes planeja un atemptat a les costes del Garraf, entre ells, Miquel Badia. Mentrestant, un jove periodista de Manresa, Josep Maria Planas, decideix anar a fer fortuna a Barcelona i comença a col·laborar a La Publicitat. En aquesta mateixa època, Justo Bueno comença a militar a la CNT i a destacar com a home d’acció… Són tres joves que encarnen somnis i esperances diverses i que es veuran engolits sense remei pel vent de la història.

Amb una combinació de tragèdia i traïció, Gàngsters de Barcelona és una novel·la vibrant que ens endinsa en la política catalana des de l’agonia de la monarquia alfonsina fins als primers compassos sanguinolents del franquisme triomfant, de la lluita per la democràcia fins al malson d’una dictadura venjativa. I ens recorda com la política va acabar acostant dues figures que sovint havien estat confrontades, en Planes i en Badia, i com tots dos van ser víctimes de la ceguesa anarquista desfermada l’any 1936. Però també ens recorda que els que es presten al joc dels assassinats amorals poden morir a mans de qui ells mateixos van encimbellar.