Teodor de Mas (Barcelona, 1975) és un economista resident a Sant Cugat compromès amb la divulgació de conceptes econòmics bàsics. Autor de Fer diners (Columna, 2023), ja espera que al setembre es publiqui a la mateixa editorial Gastar diners, la continuació natural d’un llibre que ha venut més de 10.000 exemplars. Amb tot, no es tracta del final del camí, ja que l’autor té pensat completar una trilogia sobre el mateix tema.

Fer diners. Un mètode judeocatalà per estalviar i fer-se ric és un llibre en què es barregen la recerca sobre els vuit besavis de l’autor amb ensenyaments econòmics que li ha llegat la família o que ha descobert al llarg de més de trenta anys de feina. El nucli dels seus aprenentatges és clar: cal posar els diners a treballar perquè no se’ls mengi la inflació i per guanyar una llibertat financera que es tradueixi en més temps lliure. Disposar de més temps per fer les coses que realment aporten satisfacció, sense ser esclaus d’unes feines que ens roben massa hores, és l’objectiu final de l’estalvi.

De Mas comença per recomanar al lector que compti amb l’ajut d’un gestor, un advocat i un assessor financer. I que diversifiqui les inversions. Que no faci cas de qui desaconsella els metalls preciosos o els diamants, i que inclogui l’art o fins i tot els bitcoins en la seva estratègia, sempre en uns percentatges que augmentin el flux de capital. Diversificació, descorrelació dels actius i altres conceptes resulten fàcils d’entendre gràcies als nombrosos exemples que proveeix l’obra.

El lector hi trobarà reflexions basades en xifres concretes sobre quan és millor llogar o comprar, en què consisteix exactament ser ric, quin és el sou mitjà a Catalunya, quin hauria de ser l’objectiu d’estalvi mensual, etc. La clau de volta del sistema de Teodor de Mas per fer diners consisteix en això: invertir l’estalvi perquè treballi a favor nostre en el llarg termini i, d’aquesta manera, disminuir la nostra dependència dels ingressos del treball. És a dir, fer-nos més lliures en el termini raonable i concret de vint anys. Tot això sense perdre de vista, però, que els diners deixen de tenir impacte en la felicitat a partir d’una determinada xifra.

El llibre resulta prou entretingut perquè l’autor no s’està d’explicar fil per randa algunes operacions econòmiques reeixides (compra i revenda de CD) i d’altres que no ho van ser (revenda d’entrades de concert). De Mas no s’avergonyeix d’explorar les zones grises, l’al·legalitat del sistema, donant per fet que la inseguretat jurídica i l’arbitrarietat a l’Estat espanyol són dues realitats contra les quals cal protegir-se amb qualsevol estratègia.

L’autor acaba la primera part de l’anunciada trilogia exposant una sèrie de biaixos cognitius que cal tenir en compte a l’hora d’invertir (aversió a la pèrdua, biaix d’arrossegament, biaix de suport a la decisió, biaix de fals consens, biaix d’àncora) i amb una selecció de recomanacions lectores sobre les quals descansen els consells que ha exposat al llarg de 480 pàgines molt llegidores.

Fer diners és un llibre que aspira a combatre l’analfabetisme econòmic de gran part de la població amb un seguit de consells lúcids, entenedors i difícils de rebatre. Espero que al lector li arribin amb menys anys a les espatlles que servidor, i que pugui aspirar, legítimament, a guanyar el tipus de llibertat que atorguen els diners.