Els dies abans m’ensumava que la del 10 de juliol seria la mare de totes les manis, i la veritat és que em vaig equivocar per poc. Perquè va aplegar menys gent que la de 2003, la del “No a la guerra”, però en qualsevol cas va ser un èxit clamorós, esclatant, rotund. Però més important que la xifra definitiva d’assistents en aquesta jornada (1,1...
Llegir més
Ara que s’acosten les festes nadalenques i ens recorden com són d’embafadores, potser és un bon moment per parlar-ne. Així les podrem afrontar amb garanties de reeixir-hi, si més no des del punt de vista lingüístic. Que la inseguretat de molts catalanoparlants arriba fins a extrems grotescos ho hem pogut tornar a comprovar durant les festes de Nadal passades. La primera prova n’és una expressió molt desafortunada...
Llegir més
Ara que ve Nadal, i sempre pensant a fer un bé a la societat, m’agradaria repetir un parell d’apunts lingüístics sobre mots controvertits que sovintegen en les converses d’aquests dies. (Per cert, que si hi ha canalla al voltant, prohibiu-los de totes totes que llegeixin aquest article, pel bé de la prolongació de la seva infantesa.) Un primer apunt és sobre el mot cagatió. Cagatió és...
Llegir més
¡Adelante!, de Charles Bukowski. Visor, Madrid, 2007, 331 p. Estos poemas póstumos del escritor americano no hacen variar un ápice el concepto que se tenía de él. Su poesía es a la literatura lo que el Potro de Vallecas a la técnica boxística: casi el grado cero de elaboración. Como explica Eduardo Moga en Poemas de la última noche de la Tierra, la elipsis es...
Llegir més
Hay personas a quienes creemos inmortales. Como vinieron a este valle de lágrimas antes que nosotros y ya eran mayores, queremos pensar que se limitan a envejecer indefinidamente. Suelen pertenecer a esta categoría algunos vecinos del pueblo de los padres, las figuras públicas (¿cómo va a morirse Prince, si es Prince?) y los catedráticos de universidad. Lluís Izquierdo pertenecía a esta última especie de inmortales...
Llegir més
Aquest any 2016 està sent molt prolífic per a les lletres martorellenques. En virtut dels precedents més modestos, sobta la collita d’enguany, que converteix 2016 en un veritable annus mirabilis per a la creació literària a la principal població del Baix Nord. Aquest 2016 serà, de forma molt notable, l’any de la irrupció d’en Jesús Lana Voltà. Lana es va adjudicar a l’octubre el Premi...
Llegir més
Entrevistes
La Paquita Arnaus Farnós (Martorell, 1933) és una de les últimes pageses de Martorell. La Tiona, com molta gent l’anomena, una dona vital i implicada en la vida del barri de la Mina, està orgullosa de la vida familiar que mena. Parlem amb ella i amb sa filla, la també pagesa Teresa Tió. Així que vostè és família d’Eric Cantona. Sí, ell és cosí meu....
Llegir més
El caixa o faixa de la cultura catalana: El preu de ser catalans, de Patrícia Gabancho. Meteora, Barcelona, 2007, 244 p., 18 € Aquest títol que s’ha enfilat al número 1 en vendes de no-ficció en català es postula també amb força com a supervendes per a la diada de Sant Jordi que està a punt de caure’ns novament a sobre. El subtítol apocalíptic ja dóna...
Llegir més
Un estudi de la sociòloga finesa Iris Niemi, presentat el mes l’abril a Catalunya, va tornar a posar de relleu que les dones porten el pes de les tasques domèstiques, cosa que ja sabíem. El que potser no sabíem és fins a quin punt això és així. I és que a tots els països de la UE, la tasca de les dones és com a...
Llegir més
Reportatges
El proppassat dimarts, 28 d’octubre, va tenir lloc a la Torre Barrina de l’Hospitalet el col·loqui entre el periodista Jordi Mèlich i l’escriptor Quim Monzó Gómez (Sants, 1952), en el marc de la Gimcana de les Llengües de l’Hospitalet que se celebra amb caràcter triennal. El col·loqui va aplegar unes 70 persones que van seguir la conversa i van adreçar diverses preguntes a l’autor de...
Llegir més