Fa uns mesos, al meu carrer i a l’adjacent els d’Orange hi van fer obres per instal·lar fibra òptica i van aixecar tot el terra. Les obres van coincidir amb l’asfaltat del carrer de més amunt, i amb tantes rases i trinxeres allò semblava la Tercera Guerra Mundial. Davant l’escassetat d’aparcament, un vespre vaig estacionar a la plaça de Maria Canela fora de les línies permeses i l’endemà, patapam, un paper groc al parabrisa. Vaig recórrer la multa sense gaire convenciment i fora de termini. Em van contestar amb bones maneres que l’havia de pagar, així que em vaig arribar a Ca n’Oliveras i vagi a la primera planta, a l’esquerra, és aquí?, 33 euros, tingui, apa, adéu-siau.

El que té de bo pagar és que diuen que qui paga mana. Però a mi no m’agrada manar, sinó que em conformo amb suggerir. És per això que, vistos els efectes benèfics que tenen les sancions (des que vaig haver de pagar la multa que aparco allà on toca), suggereixo multes a dojo en una qüestió que em té força preocupat, suposo que com a molts lectors i lectores. Es tracta de les tifes de gossos que minen les voreres i els escocells martorellencs.

Suggereixo un zel idèntic al que es va  tenir amb mi pel que fa al cotxe. Que hi havia obres a tort i a dret? Sí, i què. Prou sabia servidor que aparcava en un lloc prohibit. De la mateixa manera, els propietaris de gossos no poden adduir el desconeixement del que diu la normativa de tinença d’aquests animals, atès que els parcs on pixen i caguen amb aquella alegria exhibeixen uns cartells ben llegibles: multa de fins a 1500 euros.

Proposo una escala de multes raonable. Portar el gos sense lligar: 250 euros. Portar-lo sense morrió: 250 més. Que, a sobre, l’animal es cagui i l’amo no en reculli la tifa: 1000 euros. Amb els descomptes que calgui si es paga aviat. Crec que al consistori, que és qui ha establert aquestes sancions, li seria molt profitós destinar un o dos agents a aquesta tasca. No cal que sigui gaire temps, només l’imprescindible perquè la tolerància zero s’imposi als carrers i ser incívic surti car, molt car. Perquè tots sabem que la capacitat de persuasió de les sancions és infinitament superior al de les bones paraules que no ens atrevim a adreçar a l’amo d’un buldog.

Tanquem els ulls un moment i imaginem un Martorell sense totes les variants de deposicions guarnint els carrers. Efectivament: un altre Martorell és possible.

[Publicat a L’Informador de Martorell, oct. de 2009]