Estrena literària de Sergi Corral

La de Sergi Corral és una d’aquelles vocacions per l’escriptura tardanes i definitives. Tardanes perquè vivia amagada durant molt de temps fins que un fet que ara no ve a tomb la féu sortir a la superfície. I definitiva perquè s’intueix que l’autor ja mai no deixarà d’escriure.

Aquest tipus de crides, de vocacions, em fan pensar en els versos de La terra gastada de T. S. Eliot: “L’hivern ens va mantenir calents, va cobrir / la terra amb la neu de l’oblit, va nodrir / una vida petita amb tubercles secs”. Algú va vivint un simulacre de vida fins que arriba la primavera i tot floreix. Els corrents subterranis de vida que vol ser expressada comencen a fluir. I ja no es podrà viure mancat de la intensitat de la nova manera de relacionar-se amb el món.

Com que l’escriptura de Sergi Corral s’ha començat a revelar tard, ha nascut força madura. Una mica com els nyus que neixen a la sabana subsahariana i comencen a caminar en qüestió de segons. Perquè no es poden permetre el luxe de la immaduresa: s’hi juguen la vida.

Les històries mínimes de Sergi Corral, que se sostenen dempeus malgrat la seva joventut, es caracteritzen per un sentit de l’observació particular i l’atenció als petits detalls. També per exercir la memòria sentimental, amb una certa tendència a la faula moral (la interpretació d’allò que s’ha viscut a partir de la ficció). I amb el denominador comú d’una frase curta, una tirada a la utilització de la sorpresa i l’ús de punts d vista insòlits.

Finalment, cal esmentar que les il·lustracions de Fidel Pereiro no són il·lustraïcions, sinó que recullen el sentit dels textos i els complementen, els eixamplen.

Convido el lector que faci un tast de les històries breus que conté aquest llibre. Si les lectures es poden dividir entre aquelles que fan perdre el temps i aquelles que el fan guanyar, aquesta pertany, sens dubte, al segon grup.