Hi ha escriptors torrencials, escriptors que s’escriuen a sobre, com se sol dir de forma col·loquial, i que necessiten publicar de forma gairebé compulsiva. I n’hi ha d’altres, en canvi, que descobreixen la seva vocació de forma més tardana, que treballen intensament quan la descobreixen i que, quan irrompen en el món literari, ho fan de forma fulgurant. És aquest el cas de Jesús Lana (Martorell, 1966), que ha debutat als 50 anys amb una novel·la sorprenent per diversos factors, extremadament llegidora i capaç de complaure les exigències d’un espectre de lectors molt ampli.

[Seguiu llegint la ressenya aquí.]